dijous, 25 d’abril del 2013

L'infern dels ateus

Un ateu mor i va al cel.

En arribar, és rebut per Sant Pere:

-Hmmm ... (Llegint l'historial de vida de l'ateu en la seva tablet) Lamentablement fill meu, no pots entrar al Regne dels cels. Des de jove et vas declarar ateu. Fins i tot en el teu llit de mort et vas mantenir ferm en el teu ateisme. El teu lloc està a l'infern.

L'ateu descendeix a les profunditats abismals, buscant l'entrada a l'infern.En arribar es sorprèn: l'ambient s'assembla als grans casinos de Las Vegas. A l'entrada, dones belles escorten l'ateu. Molt sorprès, entra a l'infern i és rebut per un home elegantment vestit amb un vestit blanc i una flor al trau:

-Benvingut, amic meu! - Diu efusivament - sóc Satanàs, el teu amfitrió per a tota l'eternitat, si vols alguna cosa simplement pregunta-m'ho directament a mi o a qualsevol de les belles dones.
(Baixant la veu) - La pèl-roja del vestit negre et portarà a la bogeria!

L'imatge de l'infern era fabulosa: una vasta planura amb una bella herba baixa i acolorides flors. En el fons, una petita fila de muntanyes.

Es va adonar d'un petit riu a mà esquerra, on l'ateu va reconèixer a Nietzsche i Voltaire, amb canyes de pescar en una mà i un got de whisky a l'altra, rient amb intensa alegria.

A la dreta, un restaurant amb un gran balcó, l'ateu hi va reconèixer aquí a Thomas Paine, Robert Ingersoll i Thomas Jefferson que el saludava i apuntava a un llibre a la seva mà. Era l'últim llibre de Stephen Hawking.

Confús i desconcertat, l'ateu no podia entendre el que estava succeint. Escoltava Satanàs al seu costat, parlant com si fossin dos grans amics prenent cerveses en un bar:

-Amic meu, aquí pots fer el que sempre has volgut. Res està prohibit, pots obtenir plaer mentre no perjudiquis a ningú. Hola Giordano! -Va saludar un home que passava ...

L'ateu preguntar:-Aquest era Giordano Bruno?

-Eh? Ahh ... sí! Disculpa per no presentar-lo, però no et preocupis, perquè ens reunirem a la nit. Tots els dijous juguem a les cartes, després del partit de futbol. Els que no juguen són el Karl Marx i l'Albert.

-Albert ... Einstein?!

Però, de sobte, la conversa és interrompuda per descàrregues de llamps i trons que posen el cel fosc amb núvols i vents que semblen anunciar el dia del judici. L'ateu veu que el pla, anteriorment bonic, es converteix en una fossa abissal que emet, des de les seves sulfuroses entranyes, bengales com a llengües de foc demoníaques. Enmig del cel tempestuós, apareix un home, cridant desesperadament i en flames, caient directament a la fossa oberta a terra. Tan aviat com l'home és empassat per les flames, tot torna a la normalitat com era abans. Satanàs no deixa de parlar, com si res hagués passat.

Perplex pel que va veure i no podent contenir la curiositat davant la calma de Satanàs, l'ateu li preguntà : - Què ha estat això?

Satanàs respon: aquest era un cristià. Ells prefereixen l'infern d'aquesta manera.


Aquest petit conte es va publicar en els comentaris d'una entrada del Blog de un ateo renacido.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada