dimecres, 11 de desembre del 2013

#NoSenseEvidència

L’evidència científica és un dels pilars sobre els quals s’assenta la medicina moderna. Això no sempre ha estat així: durant anys es van aplicar tractaments mèdics sense comprovar prèviament la seva eficàcia i seguretat . Alguns varen ser efectius, encara que molts varen tenir resultats desastrosos .
No obstant això, en l’època en què més coneixements científics s’acumulen de la història de la humanitat, hi ha encara pseudo-ciències que pretenen, sense demostrar cap efectivitat ni seguretat , passar per disciplines properes a la medicina i arribar als pacients .
Els signants d’aquest manifest, professionals sanitaris i d’altres branques de la ciència, periodistes i altres, som conscients que la nostra responsabilitat, tant legal com ètica, consisteix a aportar el millor tractament possible als pacients i vetllar per la seva salut . Per això, l’aparició en els mitjans de comunicació de notícies sobre l’obertura d’un procés de regulació i aprovació de medicaments homeopàtics ens preocupa com sanitaris, científics i ciutadans, i creiem que hem d’actuar al respecte. Les declaracions de la directora de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) assegurant que “no tots els medicaments homeopàtics han de demostrar la seva eficàcia” i que “la seguretat no s’ha de demostrar amb assajos clínics específics” no fan sinó augmentar la nostra preocupació .
Per tant , sol·licitem :
  1. Que no s’aprovi cap tractament que no hagi demostrat, mitjançant assajos clínics reproduïbles, unes condicions d’eficàcia i seguretat almenys superiors a placebo. La regulació d’uns suposats medicaments homeopàtics sense indicació terapèutica és una greu contradicció en si mateixa i ha de ser rebutjada. Si no està indicat per a res, per què cal donar-lo? .
  2. Que l’AEMPS retiri de la comercialització aquells fàrmacs, de qualsevol tipus, que malgrat haver estat aprovats, no hagin demostrat una eficàcia més gran que el placebo o que presentin uns efectes adversos desproporcionats.
  3. Que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la resta d’autoritats sanitàries persegueixin a aquelles empreses que atribueixen qualitats curatives o beneficioses per a la salut als seus productes sense haver-ho demostrat científicament.
  4. Que el Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya / Organització Mèdica Col· legial , en compliment de l’article 26 del Codi de Deontologia Mèdica, desaprovi als facultatius que prescriguin tractaments sense evidència científica demostrada.

dijous, 24 d’octubre del 2013

A Triodos Bank no l'hi agrada que es sàpiga la veritat sobre les escoles Waldorf

Nota: Aquesta entrada va ser publicada originàriament per el Mauricio-José Schwarz a El retorno de los charlatanes, però, com ell mateix explica (i podeu comprovar vosaltres mateixos), ha estat suprimida a petició de Triodos Bank. Sí, aquella banca tan "ètica" (o no tant). Era de preveure, ja que el que més temen les sectes és que se sàpiga que son això mateix, sectes. Però precisament por aquest motiu hem de donar a conèixer aquestes coses, així que us convido a llegir l'entrada, copiar-la, reproduir-la i difondre-la, bé mitjançant els vostres propis blogs o a través de documents com aquest pdf. Perquè la censura pot ser molt potent, però la llibertat d'expressió és, senzillament, imparable.

Nota2: Tot i que fa temps que els hi vaig comentar, aprofitant un altre genial article del Mauricio-José Schwarz (Antroposofía: la secta y su banco (Triodos)) el partit Pirates de Catalunya continua tenen la seva conta a Triodos.
Vaig tenir la sort de poder-ho comentar amb el mateix Mauricio-José Schwarz uns dies després, a arrel d'una xerrada que va donar a Barcelona en una reunió d'Escèptics al Pub (XII eeepBCN: Pensar en tiempos de crisis), i amb alguns membres del partit també presents però de moment res de res, motiu per el qual ja fa temps que m'estic plantejant la meva militància.


El ataque a la educación y las escuelas Waldorf

Siguen abriéndose escuelas en España regidas por algo que se llama "pedagogía Waldorf", como "La cabaña del árbol" en Toledo.
Las muñecas sin cara comunes en las escuelas Waldorf. Los niños tienen prohibido dibujar incluso caritas sonrientes hasta los 7 años.
El concepto "pedagogía Waldorf" parece señalar un origen legítimo en las prácticas de esa disciplina, puesto que "pedagogía" es la "ciencia que se ocupa de la educación y la enseñanza". Pero no es así. Es un sistema de indoctrinación esotérico, ocultista y producto de las divagaciones de una sola persona, de quien ya hemos hablado aquí al referirnos a la más visible institución perteneciente a su secta: Banca Triodos, el ocultista y médium austriaco Rudolf Steiner. La "pedagogía Waldorf" es una serie de principios educativos que Rudolf Steiner, fundador de la secta llamada "antroposofía", dijo haber conocido no estudiando la enseñanza, ni los procesos cognitivos de los niños, ni lo que funciona o no mejor en un aula, sino poniéndose en trance místico y "consultando" de modo clarividente una especie de biblioteca mística universal esotérica de la sabiduría que llamaba "registro akáshico" y que decía que estaba escrito en el "éter".
La sede de la antigua fábrica de cigarrillos Waldorf-Astoria. (Foto CC de Stephan Klage, edición de Parzi, via Wikimedia Commons)
La historia del nombre es aún más alambicada Emil Molt, alemán dueño de la fábrica de cigarrillos Waldorf Astoria y miembro de la secta, creyendo que Steiner tenía toda la sabiduría del universo, le pidió (en su confusa mente) a su gurú que creara una escuela para los hijos de sus obreros. Steiner simplemente se inventó un sistema educativo a la medida de sus creencias místicas y en en1919 fundó la escuela con objeto de difundir sus enseñanzas y conseguir nuevos y más fieles adeptos a su visión. La "pedagogía Waldorf" tiene así la fiabilidad de las muchas otras ocurrencias de este siniestro personaje: la agricultura biodinámica, la medicina antroposófica, la arquitectura antroposófica, la eurritmia y otras chifladuras que han sobrevivido y se multiplican gracias a contar entre otras cosas con el apoyo de Banca Triodos, la organización financiera fundada por la secta y de la cual sus dirigentes poseen el 100% de las acciones, como contamos en la entrada Antroposofía, la secta y su banco (Tríodos), claro, para disgusto de los dirigentes de Triodos, que son también los dirigentes de la antroposofía, como Joan Melé, subdirector del banco y expresidente de la Sociedad Antroposófica de España,. Waldorf, UNESCO y Federico Mayor Por supuesto, lo extraño a primera vista es que la UNESCO, al parecer, otorga algún tipo de "reconocimiento" a la pedagogía Waldorf como válida. Y eso anuncian a bombo y platillo las muchas escuelas de la secta. En realidad (como en el caso de la OMS y las pseudomedicinas) esto no es exacto. Un grupo de aderptos apoyado con todo el poder económico de la secta, llamado "Amigos de la Educación Waldorf", consiguió que en 1994 se les invitara a presentar la educación Waldorf en la Conferencia Internacional sobre Educación de la UNESCO, dándoles una publicidad excelente. (Amigos de la Educación Waldorf se ocupa además de la captación de fondos públicos para utilizarlos en la creación de sus escuelas en distintos países, violentando todos los más elementales principios de separación iglesia-estado y utilizando los fondos públicos para los fines privados de una organización religiosa.) Sin embargo, hay por lo menos un conflicto de intereses en esta historia. El director de la UNESCO por entonces era el español Federico Mayor Zaragoza, quien aparece muy cercano a los proyectos steineritas. Es frecuentemente citado por el ya mencionado expresidente de la Sociedad Antroposófica, Joan Melé, y su blog está considerado por éste "blog amigo". Habla insistentemente en favor de la educación Waldorf (pero no de otras tendencias pedagógicas, como la Montessori) y actualmente su Fundación Cultura y Paz es uno de los proyectos que cuentan con financiamiento preferente de Triodos Bank, el banco de la secta antroposofista. No es difícil encontrar instancias en que Melé y Mayor actúan a dueto, por ejemplo ofreciendo su visión del futuro económico, basada en las enseñanzas de su gurú Rudolf Steiner. Y si no, lo entrevista Triodos Bank con bombo, platillo y primer plano. Obviamente no es ningún delito que un director de la UNESCO tenga creencias místico-religiosas, ni mucho menos. Pero si tales creencias han influido en que una organización internacional que encabeza dé pábulo a una práctica sin más bases que la clarividencia de un austriaco alucinado, quizás el "reconocimiento" de la UNESCO no tenga demasiado valor. Demasiados profesores Concidentemente, por estos días y en apoyo aparente a la masacre contra la educación pública emprendida por el gobierno extremista español, Andreas Schleicher, director del Programa para la Evaluación Internacional de Alumnos (PISA) de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE), declaró que hay demasiados profesores por alumno en la educación pública española. Esto por supuesto fue recibido con júbilo delirante por lo que en España se conoce como "la caverna mediática", un grupo de medios de comunicación y periodistas manipuladores que incluye a militantes del catolicismo integrista, ultraconservadores sociales, neoliberales económicos, nostálgicos del franquismo, neonazis irredentos, anticomunistas de caricatura y derechistas mixtos, todos ellos identificados por tener una colosal capacidad vociferante inversamente proporcional a sus argumentos, y una ausencia total de buena fe. Pero resulta que don Andreas Schleicher también es parte de la secta steinerita. De hecho, es egresado de una escuela Waldorf (no sabemos si es clarividente, pero suponemos que no, si lo fuera no tendría que hacer estudios sino sólo ponerse en trance como Steiner y consultar la sabiduría universal contenida, dicen los miembros de la secta, en el "registro akáshico", que es donde Steiner aprendió, sin tenerlos que estudiar en libros reales, pedagogía sin haber educado a un niño, agricultura sin haber cosechado un tomate, medicina sin haber tratado a un paciente y economía sin haber trabajado un día en su vida). En todo caso, la seriedad del programa PISA (inventado por el propio Andreas Schleicher y según el cual las escuelas Waldorf siempre son ejemplos de educación excelente, vaya sorpresa) queda bastante en entredicho. De nuevo, don Andreas puede creer en cualquier religión o superstición, pero ello no debería marcarle el rumbo cuando está al frente de una importante oficina de la OCDE. Problemas Waldorf Cada vez son más las escuelas "Waldorf" o antroposóficas de España, . Centros educativos donde se cuenta a los padres una historia maravillosa de nuevos procedimientos pedagógicos basados en conocimientos científicos, libertad del niño, respeto a su individualidad, acento en la expresión de su visión personal y demás lugares comunes que ciertamente apelan a la preocupación de cualquier padre ante un sistema educativo lleno de deficiencias. Su fundador es presentado como "filósofo", "educador" y "pensador" pero en ningún documento de la pedagogía Waldorf se señala que era un místico que hablaba con fantasmas y que derivó sus conceptos educativos de sus trances clarividentes y para servir a su más amplia secta, la antroposofía (más sobre Steiner y la pedagogía Waldorf en la entrada sobre Triodos). La pedagogía Waldorf se basa en postulados fantasiosos, irracionales y caprichosos sin ninguna base fuera del delirante mundo del ocultismo steinerita. Así, para empezar, los estudiantes son "identificados" misteriosamente según los cuatro humores que las antiguas supersticiones decían que tenía el ser humano. Cada niño de una escuela Waldorf es marcado como "melancólico, sanguíneo, colérico o flemático" y la educación que reciba será diferente según este "temperamento".
Los cuatro "temperamentos" según Steiner y sus relaciones con los tres "cuerpos" místicos de los niños (haga clic para verlo en grande). Tomado de DC's Improbable Science.
Luego está la idea central de la creencia de Steiner: los niños son seres que flotan a la mitad entre el mundo espiritual y el material, es decir, que en ellos el espíritu no está debidamente integrado al cuerpo. Para facilitar que el espíritu encarne debidamente y el niño sea clarividente como Rudolf Steiner, durante los primeros 7 años no debe pensar, no debe tener acceso a la información, no debe conocer hechos. Un ejemplo revelador lo da Grégoire Perra quien, habiendo sido alumno Waldorf, adepto a la secta y profesor Waldorf, dio la alarma sobre los métodos de sutil indoctrinación de los steineritas, por lo que fue demandado por difamación y declarado inocente por la justicia francesa.
Algunos ejemplos de lo que Steiner le indica a los profesores que deben hacer: "No debemos temer hablarle a los niños sobre la Atlántida. No debemos omitir eso. Podemos incluso presentarla en un contexto histórico. Pero entonces tienen que rechazar la geología estándar... la edad de hielo es una catástrofe atlanteana. El antiguo período glacial y las condiciones promedio recientes en Europa no son sino lo que ha ocurrido desde que se hundió la Atlántida". Las delirantes enseñanzas Waldorf están destinadas a presentar como realidad las creencias de Steiner en las más diversas supersticiones, desde que los continentes son islas que "flotan en los mares" ancladas por las estrellas, de modo que: "cuando cambian las constelaciones, los continentes cambian". Y, sobre todo, se hace cuanto sea posible por impedir que los niños razonen o aprendan hechos. Una profesora Montessori y defensora de la pedagogía basada en la evidencia recuerda su paso por una escuela Waldorf:
En Historia, a los niños se les enseñaba la "historia como un proceso de desarrollo paralelo al desarrollo de los niños, con la civilización occidental en el pináculo", y los mitos y leyendas antiguos como hechos históricos.
Esto es consistente con el racismo consustancial a las enseñanzas de Steiner. Cuenta además:
En otra ocasión, un alumno de sexto grado me preguntó cómo funcionaba la copiadora de la oficina. Antes de que pudiera abrir la boca, una profesora corrió hacia el niño y le dijo que había un gnomo dormido en la caja, y que cuando se oprimía el botón, se encendía una luz, lo despertaba y él copiaba rápidamente el papel que se ponía frente a él y pasaba la copia por la abertura. Después de que el niño se fue, se me dijo que no podía "envenenar" la mente del niño con "hechos duros y fríos como piedras".
Y lo peor es que muchos padres no saben nada de esto, creen que inscriben a sus hijos en una forma educativa válida, legítima, honesta y estudiada, con el "apoyo" de la UNESCO y alguna validacion académica real, lo cual no es verdad. De hecho, hay un creciente movimiento de denuncia de las barbaridades sectarias que mueven todas las actividades de la "educación Waldorf", entre ellas Personas en favor de Escuelas Legales y No Sectarias (PLANS), Waldorf Watch y denuncias varias... desgraciadamente todo ello en inglés, mientras que en el mundo hispanoparlante los steineritas, en todas sus ramas, trabajan con una impunidad casi absoluta. Para terminar, un detalle curioso es que las escuelas Waldorf hacen un intento constante por disociarse de la secta antroposófica. Una y otra vez hablan de "inspiración" en Steiner pero niegan ser integrantes de la red de su religión. Lo mismo que han tratado de hacer los líderes antroposóficos de Banca Triodos en sus respuestas indirectas a la entrada original, afirmando que "las personas de Banca Triodos" se asocian "libremente" y porque quieren a una visión religiosa, pero que no tienen relación entre sí. Sin embargo, la relación es imposible de ocultar, no sólo por la estrecha relación de destacados jerarcas antroposofistas con todo el "movimiento" Waldorf, sino porque en sus publicaciones está presente todo el entramado Steiner. Un ejemplo es la revista Nº 13 del sitio oficial de los Colegios Waldorf (pasa lo mismo en las demás), donde encontramos loas arrebatadas al gurú Rudolf Steiner (la educación Waldorf no tiene aportes de nadie más, todo se ajusta a lo que dijo este personaje, sin importar los avances logrados desde 1919 en ciencia, psicología y pedagogía)...
... hasta una reveladora lista de anunciantes, todos ellos parte de la trama antroposófica, la mayoría directamente negocios propiedad de la secta: 
  • Alieco es distribuidora de Démeter, la opulenta empresa que "certifica" la agricultura biodinámica obtenida por Steiner también del "registro akáshico".
  • Asociación de Agricultura Biodinámica, otra marca de Démeter.
  • Cal Valls, empresa de alimentos certificada por Démeter.
  • Centro de Terapia Antroposófica, propiedad de la Fundación Canaria Antroposófica y que ofrece terapias milagrosas para diversas afecciones.
  • Dr. Hauschka, empresa de cosméticos también propiedad de la antroposofía y fundada por Steiner.
  • Editorial ING, especializada en libros antroposóficos para niños.
  • Editorial Rudolf Steiner, la multinacional editorial de la secta.
  • Fundación Círculo de Arte Social, que no tiene nada que ver con el arte ni la sociedad, sino con la meditación antroposófica.
  • Fundación Rudolf Steiner, el eje de las actividades de la secta en España.
  • Triodos Bank, el banco que financia las actividades de la secta.
  • Weleda, empresa de pseudomedicamentos propiedad de la antroposofía.
Por desgracia, sin embargo, difícil será que las autoridades educativas españolas, empeñadas en la destrucción de la educación pública, se preocupen por investigar las prácticas de esta pedagogía que, junto con las demás ramas de la secta antroposófica, siguen creciendo en poder político y económico.
(Postdata: Nada asombrosamente, la entrada dedicada a la Pedagogía Waldorf en la triste Wikipedia en español no menciona nada de esto, ni ninguna crítica, ni a ninguno de quienes se consideran sus víctimas, ni siquiera informa sobre las bases de la "ciencia espiritual" de Steiner, sino que funciona como una pieza publicitaria engañosa más de esa enciclopedia irracional.)

dijous, 16 de maig del 2013

Rowan Atkinson arquebisbe de Canterbury

El passat 15 de març l'actor britànic Rowan Atkinson va protagonitzar aquest divertit sketch en que parodiava al recentment nombrat arquebisbe de Canterbury, màxima autoritat de l'església anglicana, Justin Welby, durant una gala benèfica en favor de nens desfavorits que la BBC emet anualment.

Per el que sembla hi ha religiosos amb la pell molt fina i entre la BBC i la Ofcom (l'entitat reguladora) van rebre més de 3000 queixes fins al punt que la BBC va demanar disculpes i va retirar el vídeo del seu servei de visió en línia i la Ofcom va anunciar que estudiaria la emissió.

Entre les frases que van suscitar la polèmica hi podem trobar, per exemple:
  • ...Jesús digué: estimeu-vos els uns als altres, però siguem clars per que hi ha molta confusió al voltant d'aquest concepte, això no vol dir fornicar amb els altres o anar per allí donant pel cul...
  • ...així que continuïn estimant, continuïn donant,continuïn resant... no serveix per a res però és una bona rutina que ajuda a dormir...

Com he dit crec que hi ha gent que té la pell molt fina, gent convençuda de que la religió (la seva, naturalment!) està per sobre de tot i tothom, i que ha de tenir un tractament especial per sé, sense cap necessitat de demostrar res ni de guanyar-se un respecte que per altra banda no es mereix, tal i com argumentava meravellosament bé Richard Dawkins, un altre britànic il·lustre, en la conferència La humilitat de la ciència. A veure quan arriba el dia en que s'apliquin allò de "sicut et nos dimittimus debitoribus nostris".

En qualsevol cas, el realment important és que la gala va batre el record de recaptació, arribant als 75 milions de lliures que aniran a un bona causa.

Aquí us deixo el vídeo, jutgeu per vosaltres mateixos.



Vist a Ateismo para cistianos: Rowan Atkinson (Mr. Bean), entre la denuncia religiosa y el humor blasfemo

dilluns, 13 de maig del 2013

Space Oddity des de l'ISS


Chris Hadfield va ser el primer astronauta canadenc en viatjar a l'espai l'any 1995 com a part la missió STS-74 del transbordador Atlantis i també ha estat el primer comandant canadenc de l'Estació Espacial Internacional on va arribar el 21 de Desembre passat.

Ahir va cedir el comandament a Pavel Vinogradov, ja que el seu retorn a la Terra està previst per avui i per celebra-ho ha gravat un vídeo amb una versió adaptada a la seva aventura de Space Oddity de David Bowie.


Més enllà del fet de ser el primer comandant canadenc o de la seva tasca com a astronauta, l'estança de Hadfield ha destacat per la seva intensa presencia a les xarxes socials i en especial per els vídeos que ha realitzat responent preguntes d'estudiants.

Potser el repte més difícil que té la ciència avui en dia sigui el d'arribar al gran públic i aquí Hadfield ha estat sensacional. Com a prova, que passa si plores a l'espai?


Podeu trobar la resta dels vídeos al canal de YouTube de les expedicions 34 i 35.

Vist a:
Eureka: Cómo se vive en el espacio según Chris Hadfield
Microsiervos:Chris Hadfield deja con gran estilo el mando de la Estación Espacial Internacional

divendres, 26 d’abril del 2013

Enhorabona! Tens un càncer!

Sense paraules hem vaig quedar quan vaig veure a Naukas (Alerta magufo: La Universidad de Córdoba no se toma el cáncer en serio) aquest vídeo en que una impresentable "doctora" veterinària i homeòpata parla de les bondats d'una de les pitjors malalties que es pot patir, el càncer.

En l'article el vídeo serveix per presentar una de les docents, la "doctora" Coral Mateo, d'un curs d'homeopatia veterinària que s'ha de realitzar a la universitat de Córdoba, la qual cosa ja és lamentable per sí mateixa però que malauradament és massa habitual, tal i com podeu comprovar en un del blogs, La lista de la vergüenza, que enllaço més avall.

Als venedors de fum els hi agrada organitzar cursos en universitats ja que els hi dona una pàtina de respectabilitat i seriositat i a les universitats els hi agrada perque s'emporten uns calerons. Cert és que la inversió en educació, sobretot pública, està sota mínims però, cal arribar a aquests extrems? Serveix d'alguna cosa una universitat sense un mínim de rigor acadèmic?

I sobre les afirmacions realitzades en el vídeo la meva opinió és que haurien d'estar penades. Sí, ja sé, no son les úniques, tots els enganys ho haurien d'estar, al contrari del que passa en aquest país on només l'enganyat pot denunciar, cosa que no acostuma a fer ja sigui per vergonya de quedar en evidència o, pitjor encara, en casos de salut, per que està mort (com el nostre amic Steve Jobs).

Però aquest cas, o aquell altre que publicava fa uns mesos en que un astròleg recomanava que una nena amb la malaltia de Crohn visités un homeòpata, és especialment greu i paraules com “Destruir los tumores de los enfermos de cáncer es un sinsentido” no haurien de quedar impunes.

Doncs ja està dit, m'ha costat, però finalment he trobat les paraules, us deixo amb aquesta perla de la saviesa tonteria popular.

dijous, 25 d’abril del 2013

L'infern dels ateus

Un ateu mor i va al cel.

En arribar, és rebut per Sant Pere:

-Hmmm ... (Llegint l'historial de vida de l'ateu en la seva tablet) Lamentablement fill meu, no pots entrar al Regne dels cels. Des de jove et vas declarar ateu. Fins i tot en el teu llit de mort et vas mantenir ferm en el teu ateisme. El teu lloc està a l'infern.

L'ateu descendeix a les profunditats abismals, buscant l'entrada a l'infern.En arribar es sorprèn: l'ambient s'assembla als grans casinos de Las Vegas. A l'entrada, dones belles escorten l'ateu. Molt sorprès, entra a l'infern i és rebut per un home elegantment vestit amb un vestit blanc i una flor al trau:

-Benvingut, amic meu! - Diu efusivament - sóc Satanàs, el teu amfitrió per a tota l'eternitat, si vols alguna cosa simplement pregunta-m'ho directament a mi o a qualsevol de les belles dones.
(Baixant la veu) - La pèl-roja del vestit negre et portarà a la bogeria!

L'imatge de l'infern era fabulosa: una vasta planura amb una bella herba baixa i acolorides flors. En el fons, una petita fila de muntanyes.

Es va adonar d'un petit riu a mà esquerra, on l'ateu va reconèixer a Nietzsche i Voltaire, amb canyes de pescar en una mà i un got de whisky a l'altra, rient amb intensa alegria.

A la dreta, un restaurant amb un gran balcó, l'ateu hi va reconèixer aquí a Thomas Paine, Robert Ingersoll i Thomas Jefferson que el saludava i apuntava a un llibre a la seva mà. Era l'últim llibre de Stephen Hawking.

Confús i desconcertat, l'ateu no podia entendre el que estava succeint. Escoltava Satanàs al seu costat, parlant com si fossin dos grans amics prenent cerveses en un bar:

-Amic meu, aquí pots fer el que sempre has volgut. Res està prohibit, pots obtenir plaer mentre no perjudiquis a ningú. Hola Giordano! -Va saludar un home que passava ...

L'ateu preguntar:-Aquest era Giordano Bruno?

-Eh? Ahh ... sí! Disculpa per no presentar-lo, però no et preocupis, perquè ens reunirem a la nit. Tots els dijous juguem a les cartes, després del partit de futbol. Els que no juguen són el Karl Marx i l'Albert.

-Albert ... Einstein?!

Però, de sobte, la conversa és interrompuda per descàrregues de llamps i trons que posen el cel fosc amb núvols i vents que semblen anunciar el dia del judici. L'ateu veu que el pla, anteriorment bonic, es converteix en una fossa abissal que emet, des de les seves sulfuroses entranyes, bengales com a llengües de foc demoníaques. Enmig del cel tempestuós, apareix un home, cridant desesperadament i en flames, caient directament a la fossa oberta a terra. Tan aviat com l'home és empassat per les flames, tot torna a la normalitat com era abans. Satanàs no deixa de parlar, com si res hagués passat.

Perplex pel que va veure i no podent contenir la curiositat davant la calma de Satanàs, l'ateu li preguntà : - Què ha estat això?

Satanàs respon: aquest era un cristià. Ells prefereixen l'infern d'aquesta manera.


Aquest petit conte es va publicar en els comentaris d'una entrada del Blog de un ateo renacido.

divendres, 1 de febrer del 2013

Carta al defensor del lector de La Vanguardia

L'Asociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), junt amb l'Asociación Española de Comunicación Científica (AECC), y ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico (ARP-SAPC) han redactat una carta conjunta al Defensor del Lector del diari La Vanguardia mostrant la preocupació per la publicació en aquest medi de continguts de dubtós rigor científic en l'espai “La Contra”, i que pot firmar-se aquí.



A l’atenció de Josep Rovirosa, defensor del lector de La Vanguardia,

Com a periodistes i comunicadors científics, hem observat amb preocupació que La Vanguardia (LV) reserva sistemàticament espais destacats, molt especialment La Contra, per a informacions contràries al coneixement científic, i de vegades fins i tot al mateix sentit comú. Escrivim per demanar que LV tingui en consideració uns mínims criteris de rigor científic en triar els temes a tractar i els entrevistats.

Dos exemples recents del problema són una entrevista a Joe Dispenza, a La Contra, (2013.01.09, ja entrevistat el 2007.08.14), on les afirmacions sobre mecànica quàntica i neurociències no tenen notòriament fonament científic, i un reportatge sobre Masaru Emoto al Magazine (2013.01.18), amb unes declaracions sobre la “memòria de l’aigua” que han quedat desmentides en coneguts experiments, publicats a la revista Nature, entre altres.

La situació es fa encara més confusa, ja que aquests missatges es juxtaposen a continguts científics, el que els dóna a dues informacions tan diferents la mateixa credibilitat, als ulls del lector no previngut.

Ens dol reconèixer que informacions d’aquest tipus es donen en tots els mitjans. No obstant això, la importància de LV i la recurrència d’aquesta situació en les seves pàgines ens ha empès a dirigir‐nos al defensor del lector. El passat any 2012, la Generalitat va guardonar LV amb el seu premi de comunicació científica, motivat pel “rigor exemplar” de la seva informació científica. Excel∙lents reportatges científics abunden al diari, però La Contra i altres espais presenten sovint continguts totalment contraris a aquest rigor.

Una de les funcions essencials del periodisme és filtrar la informació, ordenar‐la i jerarquitzar‐la, per oferir al lector un marc conceptual per interpretar la realitat. Els criteris de jerarquització possibles són molts, però no tenim cap mena de dubte que la rellevància, qualitat i fiabilitat científiques són criteris irrenunciables, especialment per assignar espais tan destacats com La Contra o una entrevista al Magazine. A més, la qualitat d’alguns entrevistats és dubtosa, encara sense tenir en compte criteris científics. Això és especialment greu quan els entrevistats poden utilitzar la credibilitat atorgada pel medi per lucrar‐se, a través de contractes amb empreses, venda de llibres, teràpies, i altres mitjans. No demanem respecte només per la ciència, sinó sobretot pel periodisme de qualitat, tant el científic i especialitzat, com el generalista.

Vivim en un món complex i en crisi, i el periodisme és una eina essencial per orientar‐nos en una realitat amb moltes cares. No falten assumptes fascinants i controvertits, en els quals el coneixement científic s’entrellaça amb debats ètics o conflictes socials: esperem que LV ho tingui en compte, especialment en el moment d’assignar espais destacats del diari.

Atentament,

(Carta enviada a Josep Rovirosa per l' Associació Catalana de Comunicació Científica - ACCC, l'Asociación Española de Comunicación Científica - AECC i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico - ARP-SAPC)

Dono el meu suport a aquesta acció amb la meva signatura.

dimarts, 22 de gener del 2013

Cristianisme vs Islam

Fa uns dies vaig retrobar al Blog de un ateo renacido un divertidíssim vídeo dels humosrites nord-americans Steve Carrel i Stephen Colbert en que recreen un debat "seriós" entre un cristià i un musulmà sobre quina es la veritable religió.

Una parodia plena de veritats veritables úniques i absolutes, arguments cíclics i d'altres fal·làcies lògiques i, sobre tot, molt humor.


Malauradament, tot i que aquí la llei de Poe no aplica, no crec que si el debat es portes realment a la practica diferís gaire.

dijous, 17 de gener del 2013

Llibre gratuït : Els descobriments del Hubble

Tot just quan s'acaba d'anunciar que el telescopi espacial Hubble continuarà en actiu com a mínim fins al 2018 (després de l'última posada a punt en la missió STS-125 del transbordador espacial Atlantis l'any 2009, en que es va anunciar la prolongació fins el 2015) la NASA i la ESA han publicat un llibre electrònic (gratuït) sobre aquest meravellós telescopi.

El llibre "Hubble Space Telescope Discoveries", disponible per a IPAD e iBooks a Books for Hubble and Webb, conté detallades explicacions sobre el funcionament del telescopi i sobre els descobriments que s'han realitzat gràcies a ell, així com moltes imatges espectaculars i vídeos.

També està disponible en versió PDF, la qual naturalment no és interactiva i per tant, malauradament, queda una mica coixa ja que a part dels vídeos i les presentacions interactives et perds la majoria de les imatges (tot i així està molt bé però m'hauré de fer amb un IPAD... ja!).

A la mateixa pàgina també hi podeu trobar un altre llibre, també gratuït, sobre el telescopi James Web (JWST), el futur successor del Hubble cridat a revolucionar el món de l'astronomia, tot i que si el Hubble continua funcionant igual de bé probablement coincideixin, ja que les previsions actuals son que s'enlairi el mateix 2018. Evidentment, aquest llibre només conté especificacions del disseny i explicacions sobre el que s'espera del James Web, a l'espera de que en un futur ens pugui meravellar com ha fet el Hubble.

divendres, 11 de gener del 2013

Les millors imatges astronòmiques de l'any 2012.

Un any més Phil Plait autor del reconegut bloc Bad Astronomy ha publicat la seva llista anual de les millors imatges astronòmiques.

Aquest any ha seleccionat un total de 21 imatges d'entre les que destacaria una espectacular erupció solar captada el 31 d'agost per la sonda SDO de la NASA i el pas del cometa Lovejoy en una imatge captada a finals de desembre del 2011, al costat del VLT de l'Observatori Europeu Astral a Xile, que en aquells moments estava fent servir el làser per fixar un objectiu. En la fotografia també s'hi observen la lluna i la Via Làctia.


Naturalment, com no podia ser d'una altra manera tampoc s'ha oblidat de dos dels esdeveniments més destacats de l'any, amb un autoretrat de Curiosity i una imatge del trànsit del Venus captada per la sonda Hinode de la JAXA.


També molt recomanable és el recull que ha fet el Daniel Marín a Eureka, amb una vuitantena de fotografies (i uns quants vídeos), de les que destacaria els cràters Walt Disney de Mercuri captats per la sonda Messenger de la NASA o l'arribada de la nau de càrrega Dragon C2 a la ISS.


Tampoc s'ha oblidat del trasllat de l'Endeavor de Florida a California, en el que sembla definitivament l'últim vol d'un transbordador, ni de la visita a Vesta de la sonda Dawn de la NASA, ja de camí cap a Ceres.