11 mentides contra la independència de Catalunya

Ara que s'acosten unes eleccions al Parlament de Catalunya clarament marcades pel debat nacionalista crec important recuperar una serie d'articles del 23 de setembre passat publicats a "El Punt-Avui".

Només m'agradaria afegir-hi un parell de punts:

En primer lloc una Catalunya independent podria triar la moneda que més l'hi convingués, també l'euro per més que en quedéssim "fora". L'únic que implicaria quedar fora seria que no podríem intervenir en les decisions polítiques que afecten al funcionament de la moneda però tampoc hi intervenim ara.

En segon lloc, en el cas de quedar "fora" de l'Unió Europea el últims interessats en que França ens tanqués les fonteres serien Espanya i Portugal ja que això els hi dificultaria i molt el transport de mercaderies. Per el mateix motiu a cap d'aquests dos països els interessaria una frontera a l'Ebre i, en el cas espanyol s'hauria d'afegir que en cas d'independència quedarien molts ciutadans espanyols a Catalunya, per la qual cosa també hauria d'estar interessada en la lliure circulació de persones.

• Les mentides contra Catalunya

1. Catalunya quedaria fora de la Unió Europea?
   
   • La UE no vol una altra Noruega
   • L'adhesió de la Catalunya independent es faria per la via ràpida perquè ja aplica la legislació comunitària i és un contribuent net
   • Les pressions espanyoles fan callar Durão Barroso, però Brussel·les ja fa informes jurídics per preparar l'ampliació interna
2. Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions?
   
   • Les estructures productiva i demogràfica de Catalunya garanteixen la sostenibilitat de les prestacions, segons els experts
   • La recuperació del dèficit fiscal permetria incrementar les pensions en un percentatge raonable d'un 20%
   • Europa, més preocupada per la situació en què quedarien les percepcions de la resta de l'Estat
3. L'Estat deixarà de pagar l'atur i altres subsidis?
   
   • La fi del dèficit fiscal suposaria la injecció anual a l'economia de fins a 25.000 milions d'euros, una aportació que ajudaria a frenar la destrucció de llocs de treball
   • L'augment dels recursos i la baixada del nombre de demandants faria més sostenible el sistema
   • Fins i tot es podria plantejar apujar la cobertura de les ajudes actuals
4. L'exèrcit espanyol enviarà els tancs contra Catalunya?
   
   • Experts en dret constitucional veuen gairebé inviable que les legislacions puguin avalar una invasió si Catalunya proclama la independència
   • Europa és el principal garant perquè no es produeixin actes violents
   • Alguns militars han atiat el foc i els sectors més ultres apel·len a un article de la Constitució per intentar decretar l'estat de setge
5. El nou estat català bandejarà la llengua castellana?
   
   • Juristes i sociolingüistes subratllen que no es pot prohibir cap llengua
   • El català i el castellà haurien conviure, tot i que la llengua pròpia del país hauria de ser preeminent
   • En una Catalunya independent la llengua catalana adquirira un estatus d'entitat pròpia, n'augmentaria l'ús social i la castellana no significaria cap amenaça
6. La Catalunya independent quedarà fora de l'euro?
   
   • L'estat català mantindria l'euro i seria la tercera economia més internacionalitzada del món i la quarta més rica de la UE
   • Les 4.000 multinacionals instal·lades a Catalunya no en permetrien l'expulsió i si als socis del centre i el nord els fessin triar farien fora la ineficient i jacobina Espanya
   • Brussel·les ja no pregunta ‘què', sinó ‘quan'
7. Ni el Barça ni cap equip català no jugarà en lligues espanyoles?
   
   • Els equips d'un estat català podrien participar en lligues d'altres estats ja que són entitats privades
   • El Mònaco juga la lliga francesa, l'Andorra ha jugat a l'espanyola i equips canadencs a la nord-americana NBA
   • La UEFA estudia la creació d'una lliga d'Holanda i Bèlgica i una dels estats escandinaus
8. El PIB de Catalunya s'ensorrarà?
   
   • El Principat figura entre els primers de la UE en PIB per càpita
   • La meitat de la producció catalana s'exporta i un quart va a parar a la resta de l'Estat, amb una clara tendència a reduir-ne la dependència
   • La inversió de l'actual dèficit fiscal en despesa pública activaria fortament el producte interior brut
9. El boicot comercial ofegarà l'economia catalana?
   
   • Amb les xifres a la mà, és irreal un boicot que pugui tombar el funcionament econòmic del país com a nació independent, perquè el dèficit fiscal actual actuaria de compensador
   • Només un rebuig dels productes catalans que afectés el 80% en vendes als consumidors i el 20% entre empreses equilibraria la quantitat que Catalunya aporta a l'Estat
10. La independència obrirà un greu conflicte social?
    
    • Els experts destaquen que l'independentisme és madur, transversal i integrador, i que per això no hi haurà cap trencament social
    • Tot dependrà, segons els sociòlegs, del que facin els espanyolistes i com atiaran el conflicte
    • Les reaccions apocalíptiques són una reacció a la falta d'arguments davant el clam massiu dels catalans
11. La Constitució és intocable i l'autonomia es pot suprimir?
    
    • L'article 163 de la carta magna espanyola preveu la reforma total o parcial del text
    • Modificar la Constitució per donar cabuda a un hipotètic procés secessionista implica fer una consulta a tots els ciutadans espanyols a través d'un referèndum
    • Fins a dues vegades s'ha modificat la Constitució espanyola, el 1992 i el 2011

14N 2012 Per que no he fet vaga (III)

14 de Novembre de 2012, vaga general i jo, com de costum, com cada dia, he anat a treballar. Per que?

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga? O bé estic d'acord amb les retallades? Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin? O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

Res d'això.

O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

No se si els governs ho fan el millor que poden però, pobrets, no en saben més, o si simplement els seus interessos difereixen dels de la majoria de la població.

Sobre aquest darrer punt m'agradaria recordar el discurs del polític canadenc Tommy Douglas en que explica una faula sobre una població de ratolins governada per gats: (Mouseland). No és que els gats siguin mals gats, és que els seus interessos difereixen dels dels ratolins. És un discurs de fa molts anys però malauradament encara ara molt vigent.

Tornant a la crisis, a Espanya, una de les primeres causes va ser la llei del sol aprovada pel govern del PP el 1998, amb Aznar com a president. Sobre aquest tema ja se n'ha parlat molt i ara no ho repetiré. Simplement recomanar-vos, per si algú encara no la vist, el divertit vídeo Españistán, i és que l'humor no s'ha de perdre mai.

Però els governs no son només responsables per la seva pèssima acció de govern, també ho son per la seva complicitat amb la banca. No podia ser d'una altra manera, al cap i a la fi la majoria de les caixes estaven (i estan) fortament polititzades. Com el cas Caja Madrid ,CAM i Bancaja controlades per el PP, que després de convertir-se en Bankia van passar a ser governades per l'ex-ministre popular Rodrigo Rato o, més aprop, Caixa Catalunya, amb l'ex-ministre socialista Narcís Serra al capdavant.

Més enllà de no voler barallar-se amb als seus amics existeix un altre motiu de pes per que els polítics no s'enfrontin a la banca, i és que aquesta ha regalat molts diners als partits en forma de crèdits que després s'han condonat.

Vol dir això que els partits polítics no paguen? No ho crec, simplement no paguen amb diners, i és que els favors s'han tornar.

Fins aquí bons motius per una vaga i per més d'una, aleshores, per que no fer-la?

Doncs per que als polítics els hi preocupa més aviat poc. Com apuntava en l'anterior article la principal conclusió que extrauran el polítics de la jornada de vaga serà que s'han estalviat una bona picossada en sous.

I que preocupa als polítics? Doncs perdre la cadira, i per una vaga no la perdran, tal i com va demostrar Felipe González l'any 89. A més, les eleccions catalanes probablement es decidiran per altres temes (in..inde..) i per a les espanyoles falten encara tres anys.

I si tot i així hi ha un canvi de govern? Com diuen a Madrid "tanto monta monta tanto", i si no pregunteu-lis als francesos, que es pensaven que per haver escollit a un president socialista que havia promès acabar amb les polítiques d'austeritat les retallades tenien els dies contats.

Així doncs, que podem fer? Doncs no votar-los, però votar.

A aquell que consideri no votar com un vot de càstig l'hi haig de dir que al congrés, al senat, al parlament i a etc. encara s'estan rient de la seva ocurrència. Als polítics només els hi preocupa la participació, i només de cara a la galeria, el dia de reflexió. A l'endemà es reparteixen els vots vàlids, siguin els que siguin, i tant contents, ja que sempre guanyen tots. Potser una participació extremadament baixa els hi faria mala consciència però tenint en compte la cara tan dura que es gasten (només cal veure amb quina patxorra afronten els casos flagrants de corrupció) no hi contaria.

En aquest sentit un vot nul resulta tant inútil com no votar i un vot en blanc és encara pitjor ja que afavoreix als partits majoritaris.

L'únic vot que serviria seria votar minoritari (i aquí no incloc iniciatives ni d'altres per l'estil). D'acord, si no s'arriba a un mínim ve a ser com un vot en blanc però un percentatge important de vot blanc, nul o inexistent no canviaria res i en canvi un bon percentatge de minoritari ho podria fer.

Respecte a aquest tema estic una mica decepcionat, després de que l'any passat sorgissin moviments com ara No els votis i sobre tot el 15M pensava que potser les coses començarien a canviar. Però a l'hora de la veritat van votar els de sempre pels de sempre, el PP-PSOE va tornar a guanyar i ,oh sorpresa!, res no ha canviat.

Així doncs menys vaga i més votar.

Entrades relacionades:
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (I)
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (II)

14N 2012 Per que no he fet vaga (II)

14 de Novembre de 2012, vaga general i jo, com de costum, com cada dia, he anat a treballar. Per que?

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga? O bé estic d'acord amb les retallades? Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin? O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

Res d'això.

O bé estic d'acord amb les retallades?
Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin?

Doncs no. No estic d'acord amb les retallades, si més no amb la majoria.

Retallar en sanitat, educació o I+D és sempre un error, sigui quina sigui la situació, i retallar només als més desfavorits, als més vulnerables o a aquells que "no hi poden fer res per evitar-ho" és, a més, injust i de covards.

Però jo no sóc d'aquells que diuen que tota la culpa és dels bancs en complicitat amb els governs.

Si algú es pensava que amb un sou de "m" es podia permetre un pis sensacional, canviar-se el cotxe i a més anar-se'n de vacances que s'ho faci mirar.

Jo vaig firmar hipoteca per un piset que no arriba als 60m en un tercer sense ascensor, tot i que aleshores cobrava un sou força decent, i també em va oferir de tot a costa d'inflar la taxació, vaig dir que no.

És que potser soc especialment intel·ligent? No ho crec, simplement vaig pensar que en 20 o 30 anys que dura una hipoteca pot passar de tot, des de perdre la feina fins a la pujada dels tipus la qual, més tard o més d'hora, havia d'arribar. Tant difícil era arribar a aquesta conclusió?

Ara mateix suposo que més d'un deu pensar que soc un insensible, per no dir paraules més gruixudes, així que abans de llençar-me als lleons deixeu-me puntualitzar.

No estic a favor dels desnonaments, i menys encara en que aquests no cobreixin la totalitat del deute. És cert que hi ha gent que va estirar més el braç que la màniga però els bancs els hi haurien d'haver explicat els riscos que corrien i no concedir hipoteques tant alegrament a gent que sabien que el més probable era que tard o d'hora no pugessin pagar. I si no ho sabien que també s'ho facin mirar, al cap i a la fi se suposa que es dediquen a això i alguna cosa n'haurien de saber.

Els bancs no son els únics responsables però sens dubte, juntament amb els governs, en son uns dels principals i, com a tals, haurien d'assumir bona part de les conseqüències, cosa que certament no sembla que estigui passant.

Així que els bancs no paguen, els governs tampoc i tot el merder ens l'hem de menjar nosaltres, com el repartim?

Tothom es queixa de les retallades, tothom diu que lo seu s'hauria de respectar. Però malauradament el que no es retalli per una banda es retallarà per una altra (ja que els bancs no els tocaran) i, ja em perdonareu alguns, però personalment prefereixo que es retalli, per exemple, en cultura que en sanitat. Sí, la cultura i tantes altres coses son molt importants però per mi la salut, l'educació i el I+D haurien de passar al davant.

Una altre retallada que, ja que els bancs no es toquen, considero un mal menor es la dels funcionaris, tot i que he de dir que aquí tinc sentiments enfrontats.

Segur que tots us heu trobat alguna vegada amb el "típic" funcionari que no fot ni brot, tot i que seria injust no mencionar que n'hi ha d'altres que s'hi deixen la pell. Des del meu punt de vista la causa d'aquesta situació és que als funcionaris no se'ls avalua pel seu rendiment i tenen la feina assegurada, cosa que pot provocar certa desídia.

No és just que se'ls hi retalli els sous, d'acord (tot i que a alguns...), però ells no perdran la feina com tanta gent que l'ha perdut i la que està per caure. Jo dono gracies per tenir feina (toquem fusta!) tot i que cobro un 40% menys del que cobrava tot just fa un parell d'anys i quan els sento queixar-se per que els hi han tret una paga, o per que perden dies personals (tot i que els hi queden més que a la resta) o que no es cobreixen totes les baixes... m'agradaria veure'ls en una empresa privada!

En resum, no hauriem d'assumir les retallades però ens tocarà assumir-les i tot que tots tenim dret a queixar-nos per aquesta injustícia no tots tenim el mateix dret.

En fi, he de reconèixer que aquí potser hagi donat més motius per fer vaga que per no fer-ne, si no fos per que al govern l'hi entrarà per una orella i l'hi sortirà per l'altre, de fet es possible que s'estiguin fregant les mans pensant en les nòmines que s'han estalviat. Jo, per la meva part, cobraré el dia d'avui, i en un context de retallades constants no és poca cosa.

Continuarà...

Entrades relacionades:
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (I)
15/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (III)

14N 2012 Per que no he fet vaga (I)

14 de Novembre de 2012, vaga general i jo, com de costum, com cada dia, he anat a treballar. Per que?

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga? O bé estic d'acord amb les retallades? Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin? O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

Res d'això.

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga?

Crec en el dret a vaga. El dret, no pas l'obligació, i mentre els sindicats no entenguin això difícilment em veureu fent vaga. Els piquets "informatius" d'informatius no en tenen res més enllà de generar noticies lamentables.

Potser, i dic potser, en una altra època en que l'accés a l'informació fos més limitat que ara tinguessin un sentit, però avui en dia, algú no s'havia assabentat de la convocatòria de la vaga o dels motius per convocar-la?

La primera fotografia la vaig fer el 29 de Març, durant l'anterior vaga general. La segona és d'avui mateix al mateix lloc. Aquesta gent ha decidit lliurement exercir el seu dret a vaga o han estat coaccionats per tal d'obligar-los a fer-la?

Es clar que alguns direu que això és obra de quatre eixelebrats i no us faltarà part de raó, però només part, per que ni son quatre ni estan desorganitzats.

Increpant a un taxista i fent baixat a la gent del bus (La Vanguardia)

Agredint a un botiguer e imatge de la Ronda de Dalt (La Vanguardia)
I si no em creieu intenteu a la propera vaga passar-vos per un polígon amb l'intenció d'exercir el vostre dret a treballar...

Piquets "informatius" a Mercabarna (La Vanguardia)
D'acord, puc arribar a admetre que la majoria de gent no fa aquestes coses, però mentre el dret a vaga no sigui un dret per a tothom (més enllà d'uns serveis mínims raonables), i sí una imposició, amb mi que no hi contin.

Continuarà...

Entrades relacionades:
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (II)
15/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (III)

Carl Sagan sobre l'exploració espacial

Tal dia com avui de 1934 va nèixer a Nova York Carl Sagan, astrònom i un dels millors (sinó el millor) divulgadors cièntifics de tots els temps.

Per recordar-lo us porto aquest vídeo de The Sagan Series que pretén ser a la vegada un petit homenatge als transbordadors espacials ara que fa poc més d'un any de la seva retirada.