Un divertíssim monòleg de la còmica nord-americana Julia Sweeney sobre com es va començar a replantejar la seva fe, en una Ted Talk del 2006.
Comença amb una història de quan tenia 6 anys i estava a punt de fer la comunió catòlica i acaba amb la visita d'uns mormons que l'hi intenten vendre l'absurda història de Joseph Smith, cosa que fa que es replantegi les no menys absurdes històries en les que havia cregut.
Especialment divertit, tot i que es surt una mica del tema, l'apunt sobre astrologia cap al minut 5.
Avui fa 24 anys que va morir Richard Feynman, un dels físics més importants del segle XX.
Nascut a Nova York l'onze de maig de 1918, llicenciat al MIT i doctorat a Princeton, Feynman va destacar per els seus treballs en electrodinàmica quàntica (Diagrama de Feynman) que li valeren el premi Nobel de física de l'any 1965 i per ser un dels pioners de la nanotecnologia.
De jove va ser un dels físics que va treballar en el Projecte Manhattan en que es va desenvolupar la bomba atòmica, tot i que en un paper secundari. Concretament estava a càrrec de la divisió de càlcul, on aconseguí desenvolupar un sistema de càlcul massiu a partir de màquines IBM. Més endavant va ser també un dels primers a estudiar la realització d'ordinadors quàntics.
Amb tot Feynman era més conegut per la seva tasca de divulgació científica i per la seva personalitat un punt excèntrica. Professor universitari a Cornell i al Caltech va renunciar a una plaça a Princeton per que no l'hi donava l'oportunitat de donar classes.
Precisament avui us porto un petit vídeo d'una de les seves classes a Cornell que vaig trobar fa un temps a Amazings, on explica, de manera clara i concisa, el mètode científic.
"No importa lo bonica que sigui la suposició, no importa lo llest que sigui qui va fer la suposició o com es digui. Si no concorda amb els experiments és errònia. Això és el que hi ha."
Una magnífica exposició del filòsof nord-americà Daniel Dennett sobre religió en una TED-Talk de l'any 2006 que he vist a Homínidos.
Les idees principals que exposa son, per una banda, que les religions son un fenomen natural i evolucionen (en el sentit que no tenen res de sobrenatural sinó que van ser concebudes per l'home per cobrir unes necessitats i a mesura que aquestes necessitats varien l'home modifica les religions per adaptar-les a les noves realitats), i, per l'altre, que l'ensenyament de la religió s'hauria de basar en estudiar els fets de totes les religions.
Personalment opino que si s'hagués d'ensenyar religió, cosa que poso en dubte, sens dubte aquesta seria una bona manera. Per desgracia, majoritàriament, la gent que defensa l'ensenyament de la religió més aviat defensa l'adoctrinament de la seva religió, així que a aquesta idea l'hi trobo poc futur.
Un parell de vídeos en "time lapse" de la lluna i la Terra filmats des de l'Estació Espacial Internacional.
El de la Terra el vaig veure a Fogonazos i el de la lluna a Amazings.
El primer comprimeix 10 minuts d'una posta de lluna en poc més de 20 segons. S'hi pot observar clarament l'efecte òptic d'aixafament a mesura que la lluna s'acosta a l'horitzó degut els gasos més densos de l'atmosfera.
El segon és un espectacular vídeo de la Terra en el que hi destaquen les aurores boreals, les tempestes elèctriques i les llums nocturnes de les ciutats. El més fluix, la banda sonora.
En aquesta ocasió David Mitchell i Robert Webb realitzen una divertidíssima parodia sobre la història bíblica del sacrifici avortat d'Isaac a mans del seu pare Abraham, seguint les ordres de Yavé.
El fet que segons l'antic testament sigui un àngel i no el mateix déu qui finalment impedeixi a Abraham assassinar al seu propi fill és una petita llicència artística que podem perdonar, al cap i a la fi, hi ha diverses versions oficials d'aquest mateix mite.
Un divertíssim monòleg de la còmica nord-americana Julia Sweeney sobre com es va començar a replantejar la seva fe, en una Ted Talk del 2006.
Un nou sketch del programa britànic