divendres, 21 de desembre del 2012

Una altra fi del món que passa de llarg

Si esteu llegint aquesta entrada és que avui és 21/12/2012 o que aquesta data ja ha passat i el món, un cop més, no s'ha acabat.

Ja he perdut el compte de les de vegades que "s'ha acabat el món" des de que tinc ús de raó, però tranquils, segur que d'aquí a no massa temps en vindrà una altra, i el venedors de misteris es tornaran a fer d'or a costa de l'ignorància i les pors de la gent.

Aquest cop el pretext ha estat la "fi" d'un calendari Maya. Fi entre cometes per que, de la mateixa manera que passa amb els nostres calendaris (en breu tornarà a ser Gener), el dia 22 tornarà a començar.

I com se suposa que havia d'acabar el món? Doncs amb un altre vell conegut, l'anomenat planeta X o Niburu, un inexistent planeta del sistema solar amb una òrbita molt excèntrica que se suposa que el portarà a col·lisionar amb la Terra.

Naturalment, a mesura que s'ha acostat la data sense que el planeta es deixés veure, Niburu ha anat desapareixen de les prediccions dels "experts", però segur que tard o d'hora tornarà a aparèixer.

Mentrestant us deixo amb aquest vídeo del 2009 en que Neil deGrasse Tyson parla sobre Niburu i aquesta fi del món que no ha estat.


dilluns, 19 de novembre del 2012

11 mentides contra la independència de Catalunya

Ara que s'acosten unes eleccions al Parlament de Catalunya clarament marcades pel debat nacionalista crec important recuperar una serie d'articles del 23 de setembre passat publicats a "El Punt-Avui".

Només m'agradaria afegir-hi un parell de punts:

En primer lloc una Catalunya independent podria triar la moneda que més l'hi convingués, també l'euro per més que en quedéssim "fora". L'únic que implicaria quedar fora seria que no podríem intervenir en les decisions polítiques que afecten al funcionament de la moneda però tampoc hi intervenim ara.

En segon lloc, en el cas de quedar "fora" de l'Unió Europea el últims interessats en que França ens tanqués les fonteres serien Espanya i Portugal ja que això els hi dificultaria i molt el transport de mercaderies. Per el mateix motiu a cap d'aquests dos països els interessaria una frontera a l'Ebre i, en el cas espanyol s'hauria d'afegir que en cas d'independència quedarien molts ciutadans espanyols a Catalunya, per la qual cosa també hauria d'estar interessada en la lliure circulació de persones.

  1. Catalunya quedaria fora de la Unió Europea?
    • La UE no vol una altra Noruega
    • L'adhesió de la Catalunya independent es faria per la via ràpida perquè ja aplica la legislació comunitària i és un contribuent net
    • Les pressions espanyoles fan callar Durão Barroso, però Brussel·les ja fa informes jurídics per preparar l'ampliació interna
  2. Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions?
    • Les estructures productiva i demogràfica de Catalunya garanteixen la sostenibilitat de les prestacions, segons els experts
    • La recuperació del dèficit fiscal permetria incrementar les pensions en un percentatge raonable d'un 20%
    • Europa, més preocupada per la situació en què quedarien les percepcions de la resta de l'Estat
  3. L'Estat deixarà de pagar l'atur i altres subsidis?
    • La fi del dèficit fiscal suposaria la injecció anual a l'economia de fins a 25.000 milions d'euros, una aportació que ajudaria a frenar la destrucció de llocs de treball
    • L'augment dels recursos i la baixada del nombre de demandants faria més sostenible el sistema
    • Fins i tot es podria plantejar apujar la cobertura de les ajudes actuals
  4. L'exèrcit espanyol enviarà els tancs contra Catalunya?
    • Experts en dret constitucional veuen gairebé inviable que les legislacions puguin avalar una invasió si Catalunya proclama la independència
    • Europa és el principal garant perquè no es produeixin actes violents
    • Alguns militars han atiat el foc i els sectors més ultres apel·len a un article de la Constitució per intentar decretar l'estat de setge
  5. El nou estat català bandejarà la llengua castellana?
    • Juristes i sociolingüistes subratllen que no es pot prohibir cap llengua
    • El català i el castellà haurien conviure, tot i que la llengua pròpia del país hauria de ser preeminent
    • En una Catalunya independent la llengua catalana adquirira un estatus d'entitat pròpia, n'augmentaria l'ús social i la castellana no significaria cap amenaça
  6. La Catalunya independent quedarà fora de l'euro?
    • L'estat català mantindria l'euro i seria la tercera economia més internacionalitzada del món i la quarta més rica de la UE
    • Les 4.000 multinacionals instal·lades a Catalunya no en permetrien l'expulsió i si als socis del centre i el nord els fessin triar farien fora la ineficient i jacobina Espanya
    • Brussel·les ja no pregunta ‘què', sinó ‘quan'
  7. Ni el Barça ni cap equip català no jugarà en lligues espanyoles?
    • Els equips d'un estat català podrien participar en lligues d'altres estats ja que són entitats privades
    • El Mònaco juga la lliga francesa, l'Andorra ha jugat a l'espanyola i equips canadencs a la nord-americana NBA
    • La UEFA estudia la creació d'una lliga d'Holanda i Bèlgica i una dels estats escandinaus
  8. El PIB de Catalunya s'ensorrarà?
    • El Principat figura entre els primers de la UE en PIB per càpita
    • La meitat de la producció catalana s'exporta i un quart va a parar a la resta de l'Estat, amb una clara tendència a reduir-ne la dependència
    • La inversió de l'actual dèficit fiscal en despesa pública activaria fortament el producte interior brut
  9. El boicot comercial ofegarà l'economia catalana?
    • Amb les xifres a la mà, és irreal un boicot que pugui tombar el funcionament econòmic del país com a nació independent, perquè el dèficit fiscal actual actuaria de compensador
    • Només un rebuig dels productes catalans que afectés el 80% en vendes als consumidors i el 20% entre empreses equilibraria la quantitat que Catalunya aporta a l'Estat
  10. La independència obrirà un greu conflicte social?
    • Els experts destaquen que l'independentisme és madur, transversal i integrador, i que per això no hi haurà cap trencament social
    • Tot dependrà, segons els sociòlegs, del que facin els espanyolistes i com atiaran el conflicte
    • Les reaccions apocalíptiques són una reacció a la falta d'arguments davant el clam massiu dels catalans
  11. La Constitució és intocable i l'autonomia es pot suprimir?
    • L'article 163 de la carta magna espanyola preveu la reforma total o parcial del text
    • Modificar la Constitució per donar cabuda a un hipotètic procés secessionista implica fer una consulta a tots els ciutadans espanyols a través d'un referèndum
    • Fins a dues vegades s'ha modificat la Constitució espanyola, el 1992 i el 2011

dijous, 15 de novembre del 2012

14N 2012 Per que no he fet vaga (III)

14 de Novembre de 2012, vaga general i jo, com de costum, com cada dia, he anat a treballar. Per que?

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga? O bé estic d'acord amb les retallades? Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin? O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

Res d'això.

O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

No se si els governs ho fan el millor que poden però, pobrets, no en saben més, o si simplement els seus interessos difereixen dels de la majoria de la població.

Sobre aquest darrer punt m'agradaria recordar el discurs del polític canadenc Tommy Douglas en que explica una faula sobre una població de ratolins governada per gats: (Mouseland). No és que els gats siguin mals gats, és que els seus interessos difereixen dels dels ratolins. És un discurs de fa molts anys però malauradament encara ara molt vigent.

Tornant a la crisis, a Espanya, una de les primeres causes va ser la llei del sol aprovada pel govern del PP el 1998, amb Aznar com a president. Sobre aquest tema ja se n'ha parlat molt i ara no ho repetiré. Simplement recomanar-vos, per si algú encara no la vist, el divertit vídeo Españistán, i és que l'humor no s'ha de perdre mai.

Però els governs no son només responsables per la seva pèssima acció de govern, també ho son per la seva complicitat amb la banca. No podia ser d'una altra manera, al cap i a la fi la majoria de les caixes estaven (i estan) fortament polititzades. Com el cas Caja Madrid ,CAM i Bancaja controlades per el PP, que després de convertir-se en Bankia van passar a ser governades per l'ex-ministre popular Rodrigo Rato o, més aprop, Caixa Catalunya, amb l'ex-ministre socialista Narcís Serra al capdavant.

Més enllà de no voler barallar-se amb als seus amics existeix un altre motiu de pes per que els polítics no s'enfrontin a la banca, i és que aquesta ha regalat molts diners als partits en forma de crèdits que després s'han condonat.

Vol dir això que els partits polítics no paguen? No ho crec, simplement no paguen amb diners, i és que els favors s'han tornar.

Fins aquí bons motius per una vaga i per més d'una, aleshores, per que no fer-la?

Doncs per que als polítics els hi preocupa més aviat poc. Com apuntava en l'anterior article la principal conclusió que extrauran el polítics de la jornada de vaga serà que s'han estalviat una bona picossada en sous.

I que preocupa als polítics? Doncs perdre la cadira, i per una vaga no la perdran, tal i com va demostrar Felipe González l'any 89. A més, les eleccions catalanes probablement es decidiran per altres temes (in..inde..) i per a les espanyoles falten encara tres anys.

I si tot i així hi ha un canvi de govern? Com diuen a Madrid "tanto monta monta tanto", i si no pregunteu-lis als francesos, que es pensaven que per haver escollit a un president socialista que havia promès acabar amb les polítiques d'austeritat les retallades tenien els dies contats.

Així doncs, que podem fer? Doncs no votar-los, però votar.

A aquell que consideri no votar com un vot de càstig l'hi haig de dir que al congrés, al senat, al parlament i a etc. encara s'estan rient de la seva ocurrència. Als polítics només els hi preocupa la participació, i només de cara a la galeria, el dia de reflexió. A l'endemà es reparteixen els vots vàlids, siguin els que siguin, i tant contents, ja que sempre guanyen tots. Potser una participació extremadament baixa els hi faria mala consciència però tenint en compte la cara tan dura que es gasten (només cal veure amb quina patxorra afronten els casos flagrants de corrupció) no hi contaria.

En aquest sentit un vot nul resulta tant inútil com no votar i un vot en blanc és encara pitjor ja que afavoreix als partits majoritaris.

L'únic vot que serviria seria votar minoritari (i aquí no incloc iniciatives ni d'altres per l'estil). D'acord, si no s'arriba a un mínim ve a ser com un vot en blanc però un percentatge important de vot blanc, nul o inexistent no canviaria res i en canvi un bon percentatge de minoritari ho podria fer.

Respecte a aquest tema estic una mica decepcionat, després de que l'any passat sorgissin moviments com ara No els votis i sobre tot el 15M pensava que potser les coses començarien a canviar. Però a l'hora de la veritat van votar els de sempre pels de sempre, el PP-PSOE va tornar a guanyar i ,oh sorpresa!, res no ha canviat.

Així doncs menys vaga i més votar.

Entrades relacionades:
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (I)
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (II)

dimecres, 14 de novembre del 2012

14N 2012 Per que no he fet vaga (II)

14 de Novembre de 2012, vaga general i jo, com de costum, com cada dia, he anat a treballar. Per que?

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga? O bé estic d'acord amb les retallades? Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin? O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

Res d'això.

O bé estic d'acord amb les retallades?
Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin?

Doncs no. No estic d'acord amb les retallades, si més no amb la majoria.

Retallar en sanitat, educació o I+D és sempre un error, sigui quina sigui la situació, i retallar només als més desfavorits, als més vulnerables o a aquells que "no hi poden fer res per evitar-ho" és, a més, injust i de covards.

Però jo no sóc d'aquells que diuen que tota la culpa és dels bancs en complicitat amb els governs.

Si algú es pensava que amb un sou de "m" es podia permetre un pis sensacional, canviar-se el cotxe i a més anar-se'n de vacances que s'ho faci mirar.

Jo vaig firmar hipoteca per un piset que no arriba als 60m en un tercer sense ascensor, tot i que aleshores cobrava un sou força decent, i també em va oferir de tot a costa d'inflar la taxació, vaig dir que no.

És que potser soc especialment intel·ligent? No ho crec, simplement vaig pensar que en 20 o 30 anys que dura una hipoteca pot passar de tot, des de perdre la feina fins a la pujada dels tipus la qual, més tard o més d'hora, havia d'arribar. Tant difícil era arribar a aquesta conclusió?

Ara mateix suposo que més d'un deu pensar que soc un insensible, per no dir paraules més gruixudes, així que abans de llençar-me als lleons deixeu-me puntualitzar.

No estic a favor dels desnonaments, i menys encara en que aquests no cobreixin la totalitat del deute. És cert que hi ha gent que va estirar més el braç que la màniga però els bancs els hi haurien d'haver explicat els riscos que corrien i no concedir hipoteques tant alegrament a gent que sabien que el més probable era que tard o d'hora no pugessin pagar. I si no ho sabien que també s'ho facin mirar, al cap i a la fi se suposa que es dediquen a això i alguna cosa n'haurien de saber.

Els bancs no son els únics responsables però sens dubte, juntament amb els governs, en son uns dels principals i, com a tals, haurien d'assumir bona part de les conseqüències, cosa que certament no sembla que estigui passant.

Així que els bancs no paguen, els governs tampoc i tot el merder ens l'hem de menjar nosaltres, com el repartim?

Tothom es queixa de les retallades, tothom diu que lo seu s'hauria de respectar. Però malauradament el que no es retalli per una banda es retallarà per una altra (ja que els bancs no els tocaran) i, ja em perdonareu alguns, però personalment prefereixo que es retalli, per exemple, en cultura que en sanitat. Sí, la cultura i tantes altres coses son molt importants però per mi la salut, l'educació i el I+D haurien de passar al davant.

Una altre retallada que, ja que els bancs no es toquen, considero un mal menor es la dels funcionaris, tot i que he de dir que aquí tinc sentiments enfrontats.

Segur que tots us heu trobat alguna vegada amb el "típic" funcionari que no fot ni brot, tot i que seria injust no mencionar que n'hi ha d'altres que s'hi deixen la pell. Des del meu punt de vista la causa d'aquesta situació és que als funcionaris no se'ls avalua pel seu rendiment i tenen la feina assegurada, cosa que pot provocar certa desídia.

No és just que se'ls hi retalli els sous, d'acord (tot i que a alguns...), però ells no perdran la feina com tanta gent que l'ha perdut i la que està per caure. Jo dono gracies per tenir feina (toquem fusta!) tot i que cobro un 40% menys del que cobrava tot just fa un parell d'anys i quan els sento queixar-se per que els hi han tret una paga, o per que perden dies personals (tot i que els hi queden més que a la resta) o que no es cobreixen totes les baixes... m'agradaria veure'ls en una empresa privada!

En resum, no hauriem d'assumir les retallades però ens tocarà assumir-les i tot que tots tenim dret a queixar-nos per aquesta injustícia no tots tenim el mateix dret.

En fi, he de reconèixer que aquí potser hagi donat més motius per fer vaga que per no fer-ne, si no fos per que al govern l'hi entrarà per una orella i l'hi sortirà per l'altre, de fet es possible que s'estiguin fregant les mans pensant en les nòmines que s'han estalviat. Jo, per la meva part, cobraré el dia d'avui, i en un context de retallades constants no és poca cosa.

Continuarà...

Entrades relacionades:
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (I)
15/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (III)

14N 2012 Per que no he fet vaga (I)

14 de Novembre de 2012, vaga general i jo, com de costum, com cada dia, he anat a treballar. Per que?

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga? O bé estic d'acord amb les retallades? Potser és que a mi no m'afecta la crisis i els altres que es fotin? O considero que el govern ho fa el millor que pot en aquestes circumstàncies?

Res d'això.

És que potser no estic d'acord amb el dret a vaga?

Crec en el dret a vaga. El dret, no pas l'obligació, i mentre els sindicats no entenguin això difícilment em veureu fent vaga. Els piquets "informatius" d'informatius no en tenen res més enllà de generar noticies lamentables.

Potser, i dic potser, en una altra època en que l'accés a l'informació fos més limitat que ara tinguessin un sentit, però avui en dia, algú no s'havia assabentat de la convocatòria de la vaga o dels motius per convocar-la?


La primera fotografia la vaig fer el 29 de Març, durant l'anterior vaga general. La segona és d'avui mateix al mateix lloc. Aquesta gent ha decidit lliurement exercir el seu dret a vaga o han estat coaccionats per tal d'obligar-los a fer-la?

Es clar que alguns direu que això és obra de quatre eixelebrats i no us faltarà part de raó, però només part, per que ni son quatre ni estan desorganitzats.

Increpant a un taxista i fent baixat a la gent del bus (La Vanguardia)

Agredint a un botiguer e imatge de la Ronda de Dalt (La Vanguardia)

I si no em creieu intenteu a la propera vaga passar-vos per un polígon amb l'intenció d'exercir el vostre dret a treballar...

Piquets "informatius" a Mercabarna (La Vanguardia)

D'acord, puc arribar a admetre que la majoria de gent no fa aquestes coses, però mentre el dret a vaga no sigui un dret per a tothom (més enllà d'uns serveis mínims raonables), i sí una imposició, amb mi que no hi contin.

Continuarà...

Entrades relacionades:
14/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (II)
15/11/2010 14N 2012 Per que no he fet vaga (III)

divendres, 9 de novembre del 2012

Carl Sagan sobre l'exploració espacial

Tal dia com avui de 1934 va nèixer a Nova York Carl Sagan, astrònom i un dels millors (sinó el millor) divulgadors cièntifics de tots els temps.

Per recordar-lo us porto aquest vídeo de The Sagan Series que pretén ser a la vegada un petit homenatge als transbordadors espacials ara que fa poc més d'un any de la seva retirada.

dilluns, 6 d’agost del 2012

Curiosity arriba a Mart

Després d'enlairar-se el 26 de Novembre de l'any passat avui, a les 5:39 UTC, la sonda MSL de la NASA deixava el rover Curiosity sobre la superfície de Mart.

Us porto unes quantes fotografies per anar fent boca del que ens espera en els propers anys.


Primeres imatges enviades per Curiosity, des de les càmeres Hazcam posteriors i frontals amb les cobertes protectores encara posades.



Des de la Hazcam posterior ja sense coberta, s'observa la vora del cràter Gale i el centre de control després de l'aterratge.



Un moment de l'aterratge captat per la sonda MRO (Mars Reconnaissance Orbiter) de la NASA

Podreu trobar més informació e imatges a la web del missió i a Eureka.

divendres, 22 de juny del 2012

La ciència és cosa de dones

Sembla ser que la Comissió Europea ha engegat una campanya per tal d'atreure les dones cap a les carreres científiques, i no ho podien haver fet pitjor!

Tant en la pàgina Science: It’s a girl thing, al més pur estil Barbie o anunci de compreses, com en el vídeo que enllaço es respira un masclisme típic d'altres èpoques, en les que la màxima aspiració d'una dona havia de ser estar ben guapa per al seu mascle.

Potser es tracti simplement d'un intent mal fet de promocionar una idea ridiculitzant la idea contrària, però un intent molt malt fet. Feia temps que no veia res tant lamentable.



Us recomano els comentaris al respecte de la Clara Grima i del Arturo Quirantes a Amazings: Ciencia y chicas… al estilo de la Unión Europea.

Actualització 25/06/2012
Sembla ser que el vídeo ha estat retirat, tot i que no s'ha emès cap comunicat al respecte per part dels responsables. La pàgina web continua activa i igual de lamentable.
La UE retira el vídeo de #CientíficasConTacones

dimarts, 5 de juny del 2012

Cassini, 8 anys orbitant Saturn

Un vídeo homenatge als 8 anys que la sonda Cassini de la NASA ha complert recentment a Saturn on va entrar en òrbita el 1/6/2004.

El vídeo, realitzat a partir d'imatges captades per la pròpia Cassini, està muntat amb una estètica que recorda les primeres pel·lícules del cinema mut, com si es tractés del Viatge a la Lluna de Méliès, i està acompanyat per la música del primer moviment de la Sonata per a piano nº 14 de Beethoven, més conegut com a Clar de Lluna.

Tot plegat l'hi dona un aire molt curiós, quasi hipnòtic, del que destacaria algunes imatges dels anells en moviment que recorden a un vell disc de vinil fent sonar la melodia de fons.

Com sempre, però especialment en aquesta ocasió, altament recomanable de veure a pantalla completa i amb els llums apagats.



Vist a Astrofísica y Física: Homenaje a Cassini

dijous, 24 de maig del 2012

Qui finança Cáritas? L'església no.

Després de les paraules de l'inefable Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola, amenaçant de retirar les aportacions econòmiques a Cáritas, ONG d'inestimable labor social relacionada per tothom amb l'església catòlica, en el cas que s'obligui a l'església a pagar els impostos que l'hi corresponen, a arrel de la reclamació de l'Impost de Bens Immobles a l'església per part de varis ajuntaments, i trobant-nos en una època de l'any en que és inevitable la discussió amb el meu pare sobre si s'ha o no de marcar la casella en favor de l'església en la declaració de la renta, cosa que ell argumenta en base a la labor social d'aquesta, em pregunto fins a quin punt Cáritas està realment subvencionada per l'església.



I aleshores em trobo amb un excel·lent article (Ciencia explicada: ¿Quiénes forman y financian Cáritas? Los datos) que detalla les finances d'aquesta magnifica ONG, basat en dades publicades per la mateixa organització, i resulta que en els últims anys l'aportació de l'església amb prou feines arriba al 1%. Fins i tot la malvada banca hi aporta més (més d'un 3%).

AmpliaAmplia

dimarts, 27 de març del 2012

Neil deGrasse Tyson i el déu dels forats

Un interessant extracte d'una conferència del Neil deGrasse Tyson en que fa un repàs de grans científics de l'historia que en arribar als límits dels seus coneixements varen tapar els forats que els hi faltaven (un títol molt ben trobat per al vídeo) amb l'existència d'un ser superior, el que avui en dia en diem disseny "intel·ligent".

És remarcable que el que per un era una obra divina per algú posterior ja tenia una explicació i així, des de Ptolomeu i mica en mica, passant per Galileu, Newton i Huygens, el paper de la divinitat es va reduint fins que, en arribar a Laplace, la hipòtesis d'un déu ja no és necessària.

A favor d'aquests científics il·lustres, alguns dels quals com Galileu es consideraven profundament religiosos, és just mencionar que varen viure en una altra època en que la religió tenia un pes molt important dins la societat i en que anar en contra de la doctrina oficial no era molt saludable, així que en realitat es fa difícil saber quines eren realment les seves creences.

Però per mi el quid de la qüestió no és aquesta, si no el fet de que les nostres ànsies de coneixement i el no admetre les nostres limitacions ens poden portar a inventar les respostes que no tenim, i això ens dificulta avançar. I en aquest sentit son preocupants les estadístiques que menciona de que un 40% dels científics nord-americans (i un 15% dels membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències) creuen en un déu personal, per més que el percentatge entre la població en general s'enfili per sobre del 90%.



dimecres, 21 de març del 2012

Estels des de la ISS

Tot i que pugui semblar mentida les fotografies d'estels des de l'Estació Espacial Internacional son força rares. El problema, com explica el Daniel Marín a Eureka, és que la brillantor excessiva de l'hemisferi diürn de la Terra i el moviment continu, i a gran velocitat, de la ISS al llarg de la seva òrbita dificulten el capturar imatges amb prou temps d'exposició com per que hi apareguin els estels...

...fins ara. Gracies a les noves càmeres de les que disposen els astronautes es poden capturar imatges tant espectaculars com les del següent vídeo, altament recomanable de veure a pantalla completa i amb els llums apagats.

dimarts, 21 de febrer del 2012

Julia Sweeney sobre abandonar la fe

Un divertíssim monòleg de la còmica nord-americana Julia Sweeney sobre com es va començar a replantejar la seva fe, en una Ted Talk del 2006.

Comença amb una història de quan tenia 6 anys i estava a punt de fer la comunió catòlica i acaba amb la visita d'uns mormons que l'hi intenten vendre l'absurda història de Joseph Smith, cosa que fa que es replantegi les no menys absurdes històries en les que havia cregut.

Especialment divertit, tot i que es surt una mica del tema, l'apunt sobre astrologia cap al minut 5.









dimecres, 15 de febrer del 2012

Richard Feynman, com es troba una llei científica

Avui fa 24 anys que va morir Richard Feynman, un dels físics més importants del segle XX.

Nascut a Nova York l'onze de maig de 1918, llicenciat al MIT i doctorat a Princeton, Feynman va destacar per els seus treballs en electrodinàmica quàntica (Diagrama de Feynman) que li valeren el premi Nobel de física de l'any 1965 i per ser un dels pioners de la nanotecnologia.

De jove va ser un dels físics que va treballar en el Projecte Manhattan en que es va desenvolupar la bomba atòmica, tot i que en un paper secundari. Concretament estava a càrrec de la divisió de càlcul, on aconseguí desenvolupar un sistema de càlcul massiu a partir de màquines IBM. Més endavant va ser també un dels primers a estudiar la realització d'ordinadors quàntics.

Amb tot Feynman era més conegut per la seva tasca de divulgació científica i per la seva personalitat un punt excèntrica. Professor universitari a Cornell i al Caltech va renunciar a una plaça a Princeton per que no l'hi donava l'oportunitat de donar classes.

Precisament avui us porto un petit vídeo d'una de les seves classes a Cornell que vaig trobar fa un temps a Amazings, on explica, de manera clara i concisa, el mètode científic.

"No importa lo bonica que sigui la suposició, no importa lo llest que sigui qui va fer la suposició o com es digui. Si no concorda amb els experiments és errònia. Això és el que hi ha."

divendres, 10 de febrer del 2012

Daniel Dennett sobre religió

Una magnífica exposició del filòsof nord-americà Daniel Dennett sobre religió en una TED-Talk de l'any 2006 que he vist a Homínidos.

Les idees principals que exposa son, per una banda, que les religions son un fenomen natural i evolucionen (en el sentit que no tenen res de sobrenatural sinó que van ser concebudes per l'home per cobrir unes necessitats i a mesura que aquestes necessitats varien l'home modifica les religions per adaptar-les a les noves realitats), i, per l'altre, que l'ensenyament de la religió s'hauria de basar en estudiar els fets de totes les religions.

Personalment opino que si s'hagués d'ensenyar religió, cosa que poso en dubte, sens dubte aquesta seria una bona manera. Per desgracia, majoritàriament, la gent que defensa l'ensenyament de la religió més aviat defensa l'adoctrinament de la seva religió, així que a aquesta idea l'hi trobo poc futur.









dimarts, 7 de febrer del 2012

La lluna i la Terra des de la ISS

Un parell de vídeos en "time lapse" de la lluna i la Terra filmats des de l'Estació Espacial Internacional.

El de la Terra el vaig veure a Fogonazos i el de la lluna a Amazings.



El primer comprimeix 10 minuts d'una posta de lluna en poc més de 20 segons.
S'hi pot observar clarament l'efecte òptic d'aixafament a mesura que la lluna s'acosta a l'horitzó degut els gasos més densos de l'atmosfera.


El segon és un espectacular vídeo de la Terra en el que hi destaquen les aurores boreals, les tempestes elèctriques i les llums nocturnes de les ciutats.
El més fluix, la banda sonora.

Earth | Time Lapse View from Space, Fly Over | NASA, ISS from Michael König on Vimeo.

dijous, 2 de febrer del 2012

Abraham e Isaac

Un nou sketch del programa britànic That Mitchell and Webb Look.

En aquesta ocasió David Mitchell i Robert Webb realitzen una divertidíssima parodia sobre la història bíblica del sacrifici avortat d'Isaac a mans del seu pare Abraham, seguint les ordres de Yavé.

El fet que segons l'antic testament sigui un àngel i no el mateix déu qui finalment impedeixi a Abraham assassinar al seu propi fill és una petita llicència artística que podem perdonar, al cap i a la fi, hi ha diverses versions oficials d'aquest mateix mite.

dilluns, 30 de gener del 2012

Cassini a Dione

En la seva missió al votant del sistema de Saturn, el passat desembre la sonda Cassini de la NASA va sobrevolar la lluna Dione i ens va obsequiar amb algunes imatges espectaculars (clic a les imatges per ampliar).





En la primera imatge observem Mimas treien el cap per darrere del costat nocturn de Dione, en primer pla.

La fotografia, titulada Past Night, va ser realitzada el 12 de desembre, amb la sonda Cassini situada a 94.000 kilòmetres de Dione i a 611.000 de Mimas.








En la segona, titulada Closest Dione Flyby, també del 12 de desembre i realitzada a 108.000 kilòmetres de Dione observem els anells i els satèl·lits Epimeteu (dreta) i Prometeu (esquerra).












La tercera imatge, titulada Look-alike Moons, es una mica més vella, del febrer de l'any de passat.

Hi podem veure Rea (dreta) i Dione (esquerra) amb els seus respectius cràters orientats en la mateixa direcció.







Podeu trobar més fotografies de Dione a la galeria d'imatges de la missió Cassini.

divendres, 27 de gener del 2012

El mal del cerebro (II)

Segona part del documental "El mal del cerebro", del periodista Antonio Martínez Ron per a lainformacion.com.

Titulada "En busca de la memoria", aquesta segona part tracta sobre tot de la malaltia d'Alzheimer a través d'entrevistes a pacients, parents, metges e investigadors, explicant la malaltia i els progressos que es fan en el seu tractament.

Per algú com jo que va conviure durant molts amb una persona que patia aquesta malaltia (la meva àvia) ha estat per moments difícil de seguir ja que han aflorat molts records, tant de bons com de dolents, però es tracta el tema amb molta sensibilitat sense perdre el rigor i, a més, obre una porta a l'esperança de que en uns anys, si bé potser no guarir una malaltia de la que encara en desconeixem masses coses, sí que puguem mitigar-ne molt els efectes.

Un cop més, altament recomanable.

dimarts, 24 de gener del 2012

El mal del cerebro

Us porto un petit documental que m'ha impressionat.

Es tracta de la primera part d'"El mal del cerebro", que porta per títol "Cerebros reparados". Un projecte del periodista Antonio Martínez Ron, autor del blog Foganazos i col·laborador d'Amazings, per a lainformacion.com.

Al llarg de 18 minuts s'entrevista a dos pacients que pateixen Parkinson i a un altre amb un braç amputat, als metges que els atenen, als investigadors i s'expliquen les tècniques d'implants cerebrals, entre d'altres.

Un reportatge molt emotiu i a la vegada molt rigorós. Un gran treball tant dels realitzadors del reportatge com, sobre tot, dels metges i científics que fan possibles aquests petits "miracles" de la ciència.

Altament recomanable.

dimarts, 17 de gener del 2012

Els quatre genets de l'apocalipsi

Arran de la mort el passat desembre del periodista britànic Christopher Hitchens vaig recuperar (a Cerebros no lavados) aquesta conversa entre quatre dels ateus més destacats dels últims temps, titulada, molt apropiadament, Els quatre genets de l'apocalipsi.

El filòsofs nord-americans Daniel Dennett i Sam Harris, l'etòleg britànic Richard Dawkins i el mateix Christopher Hitchens conversen durant prop d'una hora sobre com afrontar un diàleg sobre religió amb gent religiosa, cosa gens fàcil ja que per definició aquesta gent, sigui quina sigui la religió que professin, es creuen en possessió de la veritat absoluta, consideren ofensiu el simple fet de que algú no cregui el que ells, confonen un atac a les seves creences amb un atac personal i son poc propensos a mantenir una conversa racional sobre un tema que consideren inqüestionable.

Al llarg de la conversa es toquen entre d'altres temes els privilegis de les religions, el respecte a aquestes i als creients o les fal·làcies que s'utilitzen per defensar-les. Una conversa molt amena entre quatre amics que no han vist la llum però no estan a les fosques.

dimecres, 11 de gener del 2012

Bill Maher sobre Bush Jr., The Decider

Repassant vídeos sobre política nord-americana per a l'anterior entrada vaig repescar The Decider, un monòleg en que el còmic Bill Maher es mofa de l'anterior president, Bush Jr i de la seva administració.

Evidentment es tracta d'una gravació de fa un anys (2007 a Boston) i difícilment hi tornarà ha haver algú tan inepte com Bush Jr. al capdavant d'una potència mundial (espero, tot i que escoltant a algun dels candidats...), però la proposta republicana no ha variat gaire en aquest temps (sobre tot per el que fa a la religió) i a més és un vídeo que em fa molta gràcia.

dilluns, 9 de gener del 2012

Obama sobre política i religió

Ara que ja ha començat la cursa per saber quin serà candidat republicà a la presidència dels Estat Units, i que per diferents mitjans assistim atònits a declaracions que deixen clara la profunda ignorància i fanatisme religiós per part de gent que el dia de demà potser governin una de les nacions més poderoses del planeta, crec que és un bon moment per recordar un discurs de l'actual president, Barack Obama, sobre la relació que hauria d'existir entre la política i la religió, realitzat l'any 2006, abans d'anunciar la seva candidatura a la presidència.

No és que entre els demòcrates no hi hagi fanàtics religiosos (tot i que en general siguin més moderats) ni que Obama sigui "sant" de la meva devoció, però en el país més religiós d'occident (amb el permís d'Itàlia), on una gran majoria manifesta que no votaria a un ateu (fins i tot en alguns estats com Arkansas, Pennsilvània, Carolina del Sud o del Nord tenen prohibit ocupar càrrecs electes contradient la mateixa constitució), on el ateus son considerats menys americans i on un discurs no s'acaba sense la frase "God bless America", considero que un discurs com aquest, en que s'argumenta el per què de la necessària separació entre església i estat, és d'una gran valentia.




Enllaços relacionats:
La Ciencia y sus Demonios: ¿Seguirán los EEUU siendo la potencia líder en ciencia?
George Bush y sus opiniones sobre el ateísmo y patriotismo

dilluns, 2 de gener del 2012

Isaac Asimov a TVE

Tal dia com avui de 1920 va néixer a Smolensk (Rússia) Isaac Asimov, un dels més grans escriptors de ciència ficció i divulgador científic de tots els temps.

Per commemorar aquest dia us porto una entrevista que l'hi van fer al programa 'Alcores' de TVE l'any 1982 el Manuel Toharia, actual director del Museu de les Ciències Príncep Felip de València, i l'Esteban Sánchez Ocaña.