Davant la cada vegada més abundant proliferació de conferències, cursos, seminaris i tot tipus d'activitats que diferents corrents pseudocientífiques estan desenvolupant dins el marc de les universitats espanyoles i llatinoamericanes, tendència que cristal·litza en la recent creació d'una Càtedra d'Investigació sobre Homeopatia a la Universitat de Saragossa, els sotasignats (científics, professors, alumnes i ciutadans en general) ens veiem en la necessitat de manifestar el següent:
La col·laboració entre la Universitat i l'Empresa, així com amb altres organismes i agents socials és enriquidora, productiva i ha de ser considerada com una de les prioritats de la política universitària. Els acords i contractes per a la transferència de resultats de la recerca a l'empresa privada poden representar una important font de finançament per a les universitats públiques, els quals, desenvolupats convenientment, permeten una major productivitat científica i l'optimització de les aplicacions d'aquesta activitat. No obstant això, creiem que no és justificable que la Universitat busqui vies de finançament a qualsevol preu, i encara menys si amb això perverteix la seva filosofia i fins fonamentals.
La Universitat Pública, com qualsevol altre organisme de l'administració, ha d'estar al servei del ciutadà, mantenint un contacte permanent amb la societat de la qual forma part, mitjançant una comunicació constant que permeti la sintonia entre el món universitari i les necessitats socials. Per complir aquests objectius, la Universitat ha de ser un capdavanter pel que fa a innovació i a exploració de nous camins per al coneixement. La Universitat no ha de ser una estàtua, sinó una animació en constant moviment.
No és possible entendre la funció investigadora i el compromís social de la Universitat sense la imbricació amb el seu paper fonamental en la formació de ciutadans lliures, capaços de enfrontar-se al món mitjançant una mentalitat crítica que els permeti escapar de les cadenes de la irracionalitat, la superstició i la ignorància. Aquesta funció docent, completament consubstancial a la institució universitària, va més enllà de les aules, en representar la Universitat un referent pel que fa a coneixement i racionalitat per a tota la societat.
En aquest sentit, la Universitat juga un paper molt important davant l'avanç que en la societat contemporània estan tenint determinats corrents anticientífiques i irracionals, que poden suposar un significatiu retrocés cap a l’obscurantisme i la superstició, una cosa que es troba en el pol oposat dels objectius universitaris. Ens preocupa, com a universitaris i com a ciutadans, que ben entrat el segle XXI cada vegada proliferi un major nombre de teràpies més properes a la màgia que a la medicina, en moltes ocasions emparades per institucions i empreses mèdiques professionals, ens preocupa que presidents de govern consultin astròlegs, que polseres màgiques declarades oficialment fraudulentes siguin portades per ministres de sanitat i constitueixin el regal més venut de l’últim Nadal, que cada vegada hi hagi més ciutadans que creuen fermament que les vacunes són tòxiques i nefastes per a la salut, que augmenti el nombre de malalts que abandonen el tractament mèdic per abraçar alternatives esotèriques; ens preocupa molt seriosament que gran part de la població torni a confiar més en els curanderos que en la medicina científica.
Ens preocupa que la Universitat pugui convertir-se en un mercat que doni cabuda a qualsevol alternativa irracional al coneixement científic. Només una mal entesa obertura de mentalitat pot justificar que s’ensenyi alquímia en les Facultats de Química, ufologia en les de Física o el diluvi universal en les d'Història. Oferir el fòrum universitari a les pseudociències, en igualtat de condicions amb el coneixement racional, no es tradueix en cap enriquiment cultural, sinó en una validació universitària de la superstició i la xerrameca. Difícilment podrem educar els nostres fills sobre la inexistència de bases empíriques en la predicció astrològica si es trobaran al campus universitari cursos de postgrau en astrologia.
Diu una de les màximes en ciència que la raó no ha d'acceptar alguna cosa com certa només perquè ho afirmi molta gent o perquè la subscriguin personatges importants, i que sempre és necessari aturar-se davant qualsevol afirmació i dubtar sobre si és o no certa. Això obliga a actuar molt més poc a poc, a sospesar acuradament les opcions, a avançar amb cautela davant qualsevol tipus de proposta. I aquesta és una de les coses que creiem fermament que s'ha d'ensenyar a les universitats.
Per tot això, ens preocupa que la Universitat doni cabuda a cursos sobre acupuntura, a conferències sobre creacionisme, a seminaris sobre astrologia i càtedres sobre homeopatia. Ens preocupa especialment si no s'enfoquen com un debat crític i un anàlisi racional, sinó amb un pressupost de funcionalitat i validació científica dels que no només no tenen, sinó que estan en frontal oposició a l'esperit crític universitari.
En el cas concret de l’homeopatia, encara que d'igual aplicació per a la resta de pseudociències, no s'ha demostrat científicament ni el seu fonament teòric (que contradiu els nostres coneixements sobre química i medicina més elementals), ni la seva efectivitat més enllà d'un placebo. Dècades enrere, es van destinar importants estudis a buscar una possible base en els postulats homeopàtics, els quals no han variat significativament en dos-cents anys, base que mai es va trobar.
Ens resulta extremadament paradoxal que mentre governs europeus retiren fons i suports estatals a la pràctica homeopàtica, a Espanya s'instaurin càtedres dins de les universitats públiques. L'aval que això suposa, situa a l'homeopatia, a l'astrologia o l’espiritisme dins de la categoria de disciplines universitàries, sobretot quan no ens trobem exclusivament davant una activitat d'investigació sobre un fenomen dubtós, sinó davant d'una institucionalització dirigida a la formació i divulgació d'aquests postulats.
Considerem finalment, que si bé està justificat aprofundir i destinar fons a qualsevol aspecte que pugui ser investigat, l'especial situació econòmica actual converteix la inversió d'esforç i mitjans en aquest tipus de disciplines totalment desacreditades en un acte de pur malbaratament de recursos, que podrien emprar-se en línies de recerca i docència molt més prioritàries.
Les persones que des de diferents estaments i col·lectius de la societat subscrivim aquest manifest, volem cridar l'atenció sobre aquest important aspecte al conjunt de la població i, especialment, a les autoritats acadèmiques i governatives, confiant que la raó acabi imposant-se sobre la superstició i l’obscurantisme.
